Tot aparell electrònic té una olor molt particular. Si ensumem l’interior d’un ordinador o un monitor de televisió, per exemple, distingim l’olor del metall calent, amb un deix plomís que ens recorda a ferrocarril o a la xapa sobreescalfada d’un cotxe aparcat al sol a l’estiu. Però també podem distingir la característica olor a pols cremada, sobretot en els aparells antics que no han estat encesos en molt temps. Les motes s’han anat colant per les escletxes de ventilació de l’aparell, i quan aquest és encès, sofreixen una combustió lenta i precisa. Aquests són les olors que associo a l’obra Scanner, que són bàsicament les olors de l’electricitat, aquesta energia invisible el pols vital de la qual dóna vida a la nostra societat tecnològicament avançada.

Daniel Canogar, juny 2009